Aiguamolls

Feliciteu-lo si el veieu pel carrer!

Tweet

Aquest cap de setmana l’he dedicat a la neteja. Dimecres tindré una revisió a fons. Esperem benevolència i bona voluntat.

Tweet

Ja fa set mesos que sóc a Manchester. Així que tocava reunió per saber en quin punt està el projecte: els he expliicat que he fet; han divagat sobre que es pot fer; i jo m’ho mirava. Tenim dies de tempesta, baixes pressions i mal de cap. I no els podia seguir. Sense pausa, ja els atraparé. I, finalment, ha sortit el Sol -per un dia i mig, no patiu. Passejada des de la facultat fins a casa. Una horeta. Ja ho feia a Barna, a vegades. M’ha anat bé per desemboirar-me. I demà serà un altre dia.

Tweet

Ja s’ha acabat el congrès. Avui. Sort, perquè ja començava a estar exhaust. El despertador sonava força aviat i després de les xerrades, actes socials. Com que dilluns no ens vam acabar la birra gratis -fet que preocupa als científics més séniors- dimarts vam haver buidar els barrils. Dimecres, birra i sopar amb en Ken i la Hsueh-lui -els londinencs. I, ahir, a Old Trafford, the Theatre of Dreams. Visita al museu, foto de família asseguts a la graderia i sopar -amb ballaruca- a les sales nobles. L’estadi em va decebre. És minúscul, si el comparem amb el Camp Nou, i hi encabeixen 75.000 persones a base de fer notar l’escalfor del públic -cada espectador nota el caliu dels seus veïns. No vam poder trepitjar la gespa, però potser va ser millor. Uns quants centenars de científics esvalotats poden ser pitjors que una plaga de llagostes. Ah! I vaig trobar un grup de lleidatans. Em va fer gràcia.

Tweet

Ahir va començar el congrès de llevats més important de l’any -suposo. Com que es fa a Manchester, m’hi he apuntat. A veure si aprenc alguna cosa dels organismes amb els que treballo. No una coneixença bíblica, però almenys saber-nos el nom. Bon dia Saccharomyces, sóc el Dr David. Senyora Candida, el Sr David. Nice to meet you. Nice to meet you, too. Així doncs, que ahir -diumenge- vaig fer cap a la Universitat per recollir l’acreditació, escoltar un parell de xerrades i assistir a la recepció a l’Ajuntament. Què us he de dir? L’Ajuntament és maco, el vi no era dolent -en vaig aprenent i me’l foto blanc-, però hi havia pocs canapès. I que vaig lligar! Darrerament, la bellesa em deu supurar. O l’efecte AXE. Jo que sé! Havia entrat a l’auditori bastant aviat i hi havia poca gent. Vaig situar-me estratègicament: cap al fons, però no al darrera de tot, i bastant centrat. I quan encara quedaven cinc-cents trenta-vuit seients lliures -pam més, pam menys- una noia se’m va asseure al costat! Hòstia! Què després no puc entrar per la porta! Què he de passar de costat! Collons!

I, avui, Sant Tornem-hi. Però són tant treballadors que comencem a quarts de nou. Així que abans de les set,cap a treure’s les lleganyes i intentar fer baixar els galls -que com veuen llum, s’estarrufen per cantar. De xerrades, una mica de tot, algunes per dormir, altres d’interessants. Com tot a la vida. El que no m’agrada dels congressos organitzats per anglesos és que sempre acabes menjant dret. Primer pas, omplir el plat; segon pas, no trobar cap lloc on seure o repenjar-te. Això sí, a quarts de set hem acabat les presentacions i hem començat la sessió de pósters. Amb birra gratis! He xerrat amb la Hsueh-lui -la col·laboradora londinenca- i quan estava prou pitof, cap a casa falta gent.

Tweet

Avui hi havia la Barbacoa de la Facultat. Oé, oéé! A partir de dos quarts d’una hem començat a fer cua pel menjar -s’ha de tenir en compte, que sempre dinem a migdia! Tocava una hamburguesa i una salsitxa per barba, patates, macarrons, coleslaw i amanida a gust de cadscú. Els raros, tenien broquetes de verdura i hamburgueses de mentida. I tot per una lliura! La birra a part, però al preu que anava -una altra lliura per ampolla- es fa estrany que no acabès mitja facultat vomitant pels racons. I com que no s’hi posen per poca cosa, gimcama, Uni Idol i karaoke! L’únic que no ha acompanyat ha estat el temps. La pluja ha vingut sense entrada i s’ha hagut de quedar a fora -no sabia que hi havia pla B. M’han dit que aquesta és la Mancunian Way de fer barbacoes!

Tweet

Avui han començat les Ashes, el torneig més important del món del cricket. Com mitja dotzena de Barça-Madrid seguits. M’agradaria saber com s’ho feien fa més d’un segle: "Adéu, carinyo. Vaig a les antípodes a jugar uns partidets. Tornaré d’aquí a dos o tres mesos. No m’esperis per sopar." Això són excuses per sortir de gresca amb els amics i el demés, collonades d’aficionats.

Tweet

Encara que sembli impossible i molts dels meus pretèrits visitants no s’ho creuran, la setmana que ve s’esperen temperatures de fins a trenta-dos graus centígrads. I, per si de cas, es publicita la web de l’NHS!

M’hi jugo un pésol a què tindrem més pluja que la que pensen. Què es juga Wimbledon, coi!

Tweet

Tornava de fer el te amb pas viril i animós -desmarxat, com sempre- i una noia m’ha somrigut i m’ha dit quelcom. No l’he entés i el seu cotxe ha arrencat, així que m’he pogut imaginar que em tirava floretes -millor això que una altra cosa, no?

Tweet

Odio el PDB i tots els seus derivats. Tu ja m’entens -i si no, doncs, millor per tu.

Tweet