Yeast Conference (i II)

Ja s’ha acabat el congrès. Avui. Sort, perquè ja començava a estar exhaust. El despertador sonava força aviat i després de les xerrades, actes socials. Com que dilluns no ens vam acabar la birra gratis -fet que preocupa als científics més séniors- dimarts vam haver buidar els barrils. Dimecres, birra i sopar amb en Ken i la Hsueh-lui -els londinencs. I, ahir, a Old Trafford, the Theatre of Dreams. Visita al museu, foto de família asseguts a la graderia i sopar -amb ballaruca- a les sales nobles. L’estadi em va decebre. És minúscul, si el comparem amb el Camp Nou, i hi encabeixen 75.000 persones a base de fer notar l’escalfor del públic -cada espectador nota el caliu dels seus veïns. No vam poder trepitjar la gespa, però potser va ser millor. Uns quants centenars de científics esvalotats poden ser pitjors que una plaga de llagostes. Ah! I vaig trobar un grup de lleidatans. Em va fer gràcia.

Tweet